Redirecció 301: què és i com configurar-la

Què és una redirecció 301 permanent?

Com hem comentat unes línies més amunt, dos dels codis més coneguts són el 301 i el 302. Quina diferència hi ha? Què és exactament una redirecció 301?

La resposta és senzilla: mentre que una redirecció 302 indica que un contingut s'ha mogut temporalment a una altra URL, una redirecció 301 indica que el contingut d'una URL s'ha mogut permanentment a una altra URL.

Per a què serveix una redirecció 301?

Tant la redirecció 301 com qualsevol altre tipus són eines essencials per resoldre problemes que sorgeixen amb URLs que vols eliminar.

En tots dos casos diem als usuaris i als cercadors que un contingut s'ha mogut, però mentre que amb una redirecció 302 la URL d'origen no s'elimina de l'índex de Google, amb una 301 sí. I mentre que en el primer cas es perd la força SEO, amb una redirecció 301 sí que es transfereix l'autoritat de la URL antiga a la nova. I això, com entendràs, és essencial per als SEOs, ja que transfereix la popularitat que la pàgina antiga havia guanyat durant la seva 'vida útil' a la nova a través d'aquell enllaç.

Quan hauríem d'utilitzar una redirecció 301?

Hi ha moltes situacions en què es recomana implementar aquest tipus de redirecció. A grans trets, aquestes són les més habituals:

• ›Tens URLs no desitjades amb error 404 que encara reben visites:

Imagina que algú aterra en una pàgina que has eliminat sense fer-hi res. Potser no t'importa que arribi a aquella URL (per la raó que sigui), però en la majoria de casos estaràs generant visites amb una mala experiència d'usuari. I això és una cosa que ni a l'usuari ni a Google li agrada. Per tant, és millor configurar una redirecció 301 amb antelació per oferir un contingut igual o similar al que existia abans de ser eliminat; en definitiva, una alternativa que pugui satisfer les necessitats que intentaven resoldre quan van entrar a la pàgina original.

Redirecció 301

https://elmeudomini.com/ contingut-antic-sobre-comprar-sabatilles (URL amb error 404)

https://elmeudomini.com/ contingut-nou-sobre-comprar-sabatilles/ (URL correcta).

• ›Vols evitar o resoldre problemes per contingut duplicat:

Et pot passar que tinguis dues URLs amb el mateix contingut, de manera que Google pot no entendre quina de les dues s'ha de tenir en compte per al seu rànquing orgànic, i pot acabar no mostrant-ne cap. Per solucionar-ho, podríem implementar una redirecció 301 de la URL que no volem posicionar a la que sí que volem posicionar.

El cas més habitual de contingut duplicat és quan canviem el nom de domini i deixem que totes les pàgines del domini antic convisquin amb les del nou web:

Redirecció 301

*de https://domini-antic.com/raca-bulldog/ *

a https://domini-nou.com/raca-bulldog/

• ›Casos de contingut duplicat sovint oblidats que també hauries de tenir en compte:

El contingut duplicat també pot sorgir de tenir dominis 'mirall' (és a dir, dominis 'secundaris' que comparteixen el mateix contingut i IP que el domini principal).

Oblidar-se de configurar una redirecció 301 per a les URLs d'un lloc des de l'adreça IP cap a les pàgines del nom de domini significa tenir dues versions diferents del mateix contingut, i és més que probable rebre una penalització de Google.

Deixar que les pàgines del mateix domini coexisteixin tant en HTTP com en HTTPS és un altre cas en què tindrem contingut idèntic susceptible de ser visitat per Google Panda (per cert, si encara no has migrat tot el teu lloc a HTTPS, no esperis més si t'interessa posicionar orgànicament, ja que Google va confirmar el 2018 que també ho tindria en compte per al posicionament als seus resultats de cerca).

Per a tots aquests casos, el més recomanable és, com ja hem dit, aplicar redireccions 301.

• ›Necessites canviar un web fet amb codi propi a un gestor de continguts:

Pot passar que vulguis canviar el teu web, programat amb codi propi, per mantenir-lo sobre un CMS. Tant si és aquest el cas com si la situació és la contrària, és recomanable configurar redireccions 301 de les URLs inicials a les noves.

A més, aquesta situació també s'aplica quan canviem entre gestors de continguts. Un exemple? Quan vols migrar de Blogspot a WordPress.

Quan no hauríem de fer redireccions 301?

Saber quan implementar aquest tipus d'acció és tan important com tenir clar quan no s'ha de fer. La situació en què la gent sol 'pecar' més és:

• ›Redireccions a contingut que no té res a veure amb les URLs originals.

Exemple 1: un domini sobre gats es redirigeix a un domini sobre esports.

Exemple 2: una URL de pàgina de producte es redirigeix per defecte a la home del domini.

Per què? Perquè Google ho pot veure com a irrellevant o fins i tot interpretar que estem intentant enganyar-lo deliberadament per obtenir millors resultats a les SERPs. I això, una vegada més, ens porta al punt anterior: el risc d'emportar-nos 'una bufetada del Panda' (ben merescuda, per cert).

Com es configura una redirecció 301?

Tot i que no és el més complicat, hem d'anar amb compte en implementar-les. Fer-ho malament pot crear bucles de redirecció. Google recomana tenir només una redirecció i no superar-ne cinc, com va comentar Matt Cutts parlant de redireccions al canal de YouTube de Google Webmasters:

És millor tenir una sola redirecció que una llarga cadena de redireccions. Resulta en una millor experiència d'usuari i fa menys probable que es generin problemes.

A més, una implementació incorrecta pot provocar un nombre indeterminat de pàgines amb error 404. Si es genera un percentatge alt de pàgines amb aquest error, el nostre posicionament orgànic se'n veurà afectat.

Per això val la pena recordar les principals opcions de què disposes a l'hora d'abordar aquesta tasca:

Redirecció 301 via htaccess:

És el mètode una mica més tediós. És a dir, tot i que no és realment complicat, si no es fa exactament com toca, retornarà un error 500. Per desfer l'error, n'hi ha prou amb DESAR SEMPRE una còpia del fitxer de la versió anterior a haver implementat la línia amb la redirecció 301, i substituir-la al servidor com més aviat millor.

La instrucció per a un dels escenaris més típics seria:

Redirect 301 /url-relativa-inicial/ https://elmeudomini.com/url-absoluta-final (les dues URLs han d'estar separades per un espai en blanc)

Bonus: Si no se't dona bé i prefereixes simplement un generador de regles de redirecció 301 per a Htaccess que ho faci per tu i així no haver d'escriure 2.000 regles una a una, pots treballar amb algunes de les eines en línia disponibles.

Redirecció 301 a WordPress amb plugins:

Una altra opció més segura que l'anterior és fer-ho amb plugins. A WordPress trobaràs autèntiques joies que et simplificaran la feina. Entre els nostres preferits hi ha:

• ›

  Redirection: totalment gratuït i permet configurar tant redireccions manuals com automàtiques.

• ›

  Quick Page/Post Redirect Plugin: probablement el plugin gratuït més conegut i utilitzat després de Redirection.

• ›

  Simple 301 Redirects: també gratuït i específicament dissenyat per generar només redireccions 301.

• ›

  El gestor de redireccions de Rank Math: potser una de les funcions que més ens agraden d'aquest plugin enfocat al SEO.

• ›

  Yoast SEO Premium: similar als que hem mencionat abans, només que aquest és de pagament.

Quant de temps s'ha de mantenir una redirecció 301?

Com John Mueller va indicar al hangout de Google+ del 2015, aquest tipus de redireccions s'haurien de mantenir com a mínim un any sempre que sigui possible. Al minut 26:18 podem veure i escoltar els seus comentaris al canal de Google per a webmasters a YouTube:

Això és perquè a Google li pot costar més del que pensem interpretar que un contingut antic s'ha mogut a noves URLs (sobretot si parlem de milers d'URLs). Per tant, no tinguis pressa per esborrar-les; deixa-les tant de temps com sigui possible per assegurar-te que aquest procés s'ha completat del tot.

T'agradaria afegir-hi alguna cosa més? No t'aguantis. Hi ha molt a dir sobre les redireccions 301, i ho sabem. De fet, just a sota pots deixar la teva opinió sobre aquest article. T'hi atreveixes?